Un "Clàssic" és un partit de futbol entre el Barça i el Madrid. Abans sempre es patien molt aquests partits. Normalment sortiem malparats i el Madrid feia bons resultats. Per sort, amb el temps, en Guardiola i els anys, hem aconseguit ser nosaltres els que guanyem. Ahir vàrem empatar a un però amb regust de victòria. Que per què es diuen "Clàssic"? perquè és quelcom més que un partit de futbol. És la lluita del bé contra el mal. Com "Star Wars" però amb pilota.
Com explicar-te què és "La guerra de les galàxies"? primer de tot, és una pel·lícula. Bé, una sèrie de pel·lícules divides en diferents episodis. Els bons - els episodis bons - són el IV, V i el VI. Potser ara ja n'han fet més però els bons - bons - són els que t'he dit; els clàssics (again). Tracten de la lluita de la gent de la galaxia per aconseguir alliberar-se d'una dictadura. Ja t'he liat amb aquestes paraules complicades de persones velles. Ho farem fàcil. Va de gent bona lluitant contra gent dolenta perquè, els bons, volen que la gent sigui feliç. Com veus la diferència entre la gent bona i la gent dolenta és que la gent bona vol que tothom sigui feliç i la dolenta volen que només ells siguin feliços. Si algun alumne demà m'explica "Star wars" tal com t'ho he explicat jo... el suspendria.
Sí, darling, aquests mesos he fet de professor de "Guió Àudiovisual" a la universitat. Demà els meus alumnes tenen l'examen de l'assignatura. Els poso a prova per saber si en saben prou o no. Oi que és ridícul? haurien de ser ells mateixos els que es posen a prova per demostrar-se que han après. Però sobre aprovar exàmens ja en parlem demà, que avui vinc de nedar una estona i se m'ha fet tard!
Selecció musical del dia: aquesta tarda ja has deixat l'hospital i has vist el món. No gaire. Només el camí de la Corachán fins a casa. Et queda molt - moltíssim - món per veure! però, a casa s'hi està tan bé... per això avui: "Our House" de Madness (apunta que un dia parlarem de "The Young Ones" i les sèries britàniques! Aquí la tens!
"Hulk" és un superheroi de còmic. Bé, va néixer als còmics i després s'han fet joguines, videojocs, pel·lícules i sabons. És la història d'un científic que pateix un accident i... bé, no t'explicaré tot l'argument ara. Ja llegirem un còmic o jugarem algun videojoc o veurem alguna pel·lícula o ens rentarem les mans. El cas és que és un superheroi. I ja sé què em diràs.... que els superherois no existeixen! Doncs, avui n'he conegut un. Perdó... una.
Aquest matí he anat a gravar la roda de premsa de comiat de l'Andrea Fuentes. Quan llegeixis això ja ningú recordarà el seu nom. De fet, el més segur és que d'aquí un mes ja hagi caigut en l'oblit. Per això estic jo aquí. L'Andrea és una noia que ha guanyat moltes medalles fent natació sincronitzada - però moltes eh! I ho ha fet des dels 9 anys fins els 30. Compta! 21 anys dins l'aigua. Això la converteix en una superheroïna? No, mentre tenir els dits de les mans molt arrugats no es consideri un superpoder. El que la converteix en un personatge especial és que ha viscut per fer bé el que havia de fer. No per ser la millor. Per proposar-se un objectiu i fer el camí fins aconseguir-lo de la millor manera que ha sabut. Amb constància, dedicació i sense oblidar-se mai de la gent que l'envoltava.
Podria haver seguit nedant uns quants anys més però ha dit "prou". Per què avui ho deixa? no volia seguir nedant? Ella ha explicat que no estava motivada per seguir. Tenia altres objectius a la vida i - com que aquests ja els havia complert amb escreix - ha decidit canviar l'aigua per la terra. Ara, estic ben segur que, el que s'ha proposat, aquest nou camí, el seguirà caminant amb passa ferma i decidida. Constant. Esforçant-se al màxim. Fent bé tot el que pugui fer. Sent superheroïna.
Et deixo una frase que ens ha dit a la roda de premsa:
"Quan surto a competir no vull que em desitgin sort. Amb els anys he après que la sort no existeix. Existeix la teva concentració, el teu treball i el teu esforç per aconseguir el que et proposes".
I ja no escric més que encara haig de passar per l'hospital per anar-te a veure una estona. Després cap a casa, a veure el Clàssic. Que què és "el Clàssic"? això t'ho explicaré demà.
Selecció musical del dia: per si t'ha agradat la cançó del vídeo de l'Andrea competint, que sàpigues que és de la gran Edith Piaf i que el títol del que canta - ideal després de tot el que t'he explicat - és "Non, je ne regrette rien" (traduiríem com "no em penedeixo de res"). Aquí tens la Piaf!
El dia que vas néixer era dimarts. Va ser un dia que informativament, més enllà de la teva flamant presència, semblava destinat a no molestar. Ja veus les portades dels diaris del dia; el més important era una reina de no-sé-on que abdicava. Per mi, més enllà dels monarques dels contes de reis i princeses, ja podrien abdicar tots. Ja tindrem temps de discutir de política i republicanisme. Ah! veuràs que una de les portades està en castellà - en aquell temps encara formàvem part d'Espanya (era una era negra). Però insisteixo, no ens despistem...
Vas néixer a les 11:42 am a la Corachán (chan-chan!). Carrer de Buïgas número 19; aquesta és la foto del Google StreetView (13 opiniones de usuarios; "muy buena"). Es clar que, quan llegeixis això, o bé Google ha desaparegut o dominen el món i tots som els seus esclaus.
Pesaves 3 quilos i mig - més o menys - i feies 50 centímetres - més o menys. Tu que has nascut nena sabràs valorar la importància d'aquestes dades que, ja t'ho dic jo, pel sexe contrari no ens acaben de computar. Com la paleta cromàtica o les dates d'aniversaris. Aquesta és la teva - meva - primera foto (aquí tenies una hora i poc).
Et vas portar prou bé. Tenies petites enrabiades quan tenies gana. Llavors et posaves vermella de protestar. Veuràs que el color vermell i el protestar habitualment - en la història moderna - van agafats de la mà. Menys en el cas de Hulk però, aquesta història, ja te l'explicaré demà...
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
+21.39.34.png)
